#FORMATGE EN POLS

[amateurchefstuff]

Crema de carabassa i ametlles

Ingredients: 800 g de carabassa ½ ceba aigua 100 g d’ametlla en pols 100 g de bacó formatge rallat en pols oli d’oliva sal pebre negre Preparació: Pelarem i tallarem a daus la carabassa. Igual la ceba, i la sofregirem a una paella amb oli d’oliva. Quan estigui afegirem a la mateixa paella el bacó que donarà sabor al sofregit i la carabassa i així també la daurarem. Llavors disposarem la…

[mufibarridelport]

Foto que em va fer el meu amic Pol fa un parell de dies. Vam anar passejant fins la punta del Miracle i vam tornar, tot xerrant. De tornada ens vam trobar aquets gats i un d'ells es va deixar toquetejar una mica. Tot just després va vindre una altra penya i també el van tocar (això no em va agradar).

Feia molta calor i vam beure un parell de cerveses que ens van servir molt amablement amb dos pintxos; un de formatge i l'altre de fuet. La calor va fer que els pintxos no tinguessin massa bon aspecte però estaven prou bons i em van sentar bé (m'els vaig menjar jo els dos)

Bona tarda lectors!! Adéu.

[tastatast]

Reale

Al dia següent, hagués tornat a menjar exactament el que havia menjat el dia anterior. Volia tornar a notar tot el que havia sentit, ara que ja “coneixia” el menú, per poder estar encara més pel menjar i les sensacions excepcionals. Però tampoc cal fer més excentricitats de les que ja fem moltes vegades. 

Per això, a continuació, expliquem els plats que vam menjar triats de la carta, recordem que aquest segon dinar no era un menú establert. Tal com mencionem a la crònica del dia anterior, ens va estranyar que no hi haguessin verdures a la carta i que només hi fossin al menú. Però també hem de dir que, al final, tampoc vam trobar que hi faltés cap “entrant”.

APERITIUS DE BENVINGUDA

Brou d’api, pastanaga i ceba, amb una fulla de sàlvia i oli.

Un “brou” fet a partir dels tres ingredients del soffritto italià, que és la base de moltes salses.

Es tracta d’una extracció en cru dels tres ingredients que, després, cuinen en una olla a pressió per a equilibrar els tres gustos. Tres assoluto (del seu famós assoluto di cipolla que mengem i expliquem a continuació) en un. Un brou vegetal modern, tot i que tècnicament no sigui un brou perquè no s’ha fet amb aigua ni s’han cuit els ingredients. Això sí, com no podia ser d’altra manera, ha aconseguit extreure tot el sabor de les tres verdures. És l’essència de l’essència.

Affettato di codone di manzo.

El codone és una part triangular de la cuixa de la vedella, un tall de segona categoria situat a les últimes vèrtebres de l’esquena. La carn està lleugerament vetejada i coberta amb una capa de greix. S’acostuma a tallar en filets i se sol fer rostida o a la brasa.

En aquest cas, fumat, cuit al vapor, tallat finíssim i amanit amb una mica d’oli i pebre. 

Ho serveixen amb una llesca de pa en un platet a part, un pane da grani solina, saragolla e perciasacchi.

Una mena de prosciutto d'Abruzzo boníssim. Quin greix més excepcional, sembla de porc. 

Manteca / Burrino de Trotta.

El seu burro di manteca que expliquem a l’àpat d’ahir (el del menú) en el plat dels ravioli con ricotta di pecora. Vaig demanar si ens podien servir aquesta mantega sencera i sense manipular, al natural, per poder degustar aquest producte tant diferent. Es tracta d’una mantega ficada a dins d’un formatge. L’embolcall és el Caciocavallo i només fa de cobertura, no es menja. Els ingredients són: llet de vaca, quall i sal. Recomanen menjar-lo amb il pane da frigo ben calent.

PLATS

Calamaro arrosto, pompelmo rosa, e olive nere.

Mare meva, que estrany, que diferent, que bo. Un calamar d’una textura tova, densa però tensa, ben curiosa. Amb aranja i olives negres. 

Un calamar (d’uns 200 gr?) cuit al vapor i deixat reposar unes 10-15 hores.

Anguilla, limone, aglio arrostito e peperoncino. 

Una anguila marinada en una salmorra (per tal de reduir la part greixosa) i rostida en un forn Josper. A la base, una crema de l’excepcional all vermell de Sulmona (Abruzzo) rostit, que li dóna un toc fumat al plat. Per sobre, pols de llimona i de bitxo. Al bol, fulles de xicoira (Cichorium intybus).

Olor de llimona i gust d’anguila i llimona.

Assoluto di cipolle, parmigiano e zafferano tostato.

Un dels plats més coneguts d’en Niko Romito. Avui es parla molt de caldos, brous, extractes, essències, tècniques per extreure el gust, reduccions… però Romito ja servia aquest plat l’any 2008. 

Es tracta d’un “absolutament” de ceba. Absolut perquè en aquest “brou” només hi ha ceba, no hi ha ni una gota d’aigua, és al 100% un extracte de ceba. Sembla un brou (en aquest cas, de ceba) però tècnicament no ho és perquè la ceba no s’ha cuit amb aigua sinó que és una reducció de la pròpia aigua que la ceba ha desprès en fred. L’estructura i la densitat de l’aigua, sense aigua.

Al fons, uns botons de pasta farcits d’un Parmigiano Reggiano de 36 mesos i pistils de safrà de Navelli (L’Aquila) acabat de torrar però que no han estat infusionats amb el “brou”.

Servit amb una cullera daurada de Broggi que encara magnifica més el plat.

Realment, un brou excepcional. S’ha de prendre per entendre-ho. Amb paraules només puc dir “que si quin volum”, “que si quina densitat”… M’imagino que en Romito deu saber per què hi afegeix la pasta amb parmesà, deu haver provat el “brou” sense ella i ho deu trobar un element necessari. En algun moment, penso que em sembla tant únic aquest “brou” que, per molt que la pasta i el parmesà hi estiguin ben integrats i en cap moment la seva intensitat sobrepassi la de la ceba (cosa que també ens podríem plantejar si seria erroni), doncs, em sembla que és una llàstima que no es pugui degustar sol. Però en Romito troba que el plat ha de ser així per algun motiu i m’agrada divagar i pensar quin deu ser. Potser el que li interessa dels raviolis de parmesà són el midó de la pasta i el greix del formatge que, per molt que s’afegeixin a posterior, li aporten aquest volum, aquesta densitat, aquesta textura tant diferents, tant romitians. 

Anatra freda e acqua affumicata.

Un plat del 2018. 

Un pit d’ànec fred, amb un paté del mateix a la base del plat i, en un bol a part, la seva aigua. A més, acompanyat d’unes bledes que estan en un segon bol. La idea és menjar l’ànec amb les bledes i beure l’aigua al final. 

El punt de partida d’aquest plat és una reflexió sobre el clàssic brou de carn, que es porta a ebullició i on les proteïnes i els sucs de la carn es transfereixen a l’aigua. Romito va voler intentar extreure aquests sucs de la carn però en fred. Cuina un ànec (dels Abruzzi, per cert) sencer al forn i tot seguit el refreda amb aigua amb gel per generar un xoc tèrmic, fixar la textura i concentrar les aromes a dins l’au. 

A la base, un paté d’ànec fet amb les cuixes.

Al bol, una aigua feta amb la carcassa (i amb una mica de la carn que queda enganxada als ossos), que normalment s’utilitza per al clàssic brou. Deixa la carcassa en aigua freda, al buit, entre 2 i 5 dies a 4ºC perquè, per osmosi, transmeti el sabor de l’ànec a l’aigua. El resultat és una aigua amb una aromàtica de fum, amb un gust d’ànec aclaparador i sense el greix que normalment genera bullir un brou de carn. A l’hora de servir-la, l’escalfa una mica, aconseguint un joc de temperatures entre l’aigua i l’ànec gens habitual, estem acostumats a menjar aquesta carn calenta.

Fettuccelle di semola, gamberi rossi e pepe rosa.

Fettuccelle, un tipus de pasta seca en forma de cinta llarga i estreta, de sèmola, servida amb una gamba vermella de Gallipoli (Lecce, Puglia) i pebre rosa mòlt.

El color vermell no és pas de tomàquet, li ve pel suc que fan del cap de la gamba. A partir de la idea d’una bisque, o més ben dit, d’un brou de gamba (que es faria saltejant els caps de les gambes amb una mica d’oli i després bullint-los amb aigua i alguna herba i, finalment, reduint i filtrant aquest brou), Romito va voler extreure el gust del cap de la gamba però en cru i després centrifugar-ho. D’aquesta manera, el suc que s’obté és més potent perquè no perd les propietats, expressa un gust més pur i és més saludable perquè prescindeix de l’oli (això que prescindir de l’oli sigui més saludable, ho trobo bastant discutible).

Doncs bé, aquesta pasta estava amanida (fora del foc) amb aquest “brou en fred” o extracte de cap de gamba a la que després hi afegeix la cua de la gamba crua i una mica de pebre rosa, que li quedava bé.

Una pasta càlida, suculent, força crua i que va resultar ser bastant insípida. És curiós que, amb el que domina les extraccions de sabor, amb un producte tant gustós com una gamba, no aconsegueixi més intensitat. Segurament deu ser que les gambes de la Puglia no són com les de Palamós, Blanes o Arenys. En canvi, la melositat de la gamba crueta sí que era deliciosa.

Agnello, senape e anice.

Un carré (o costellam) de xai dels Abruzzi embolcallat amb herbes, cuit al forn i deixat reposar, que serveixen desossat i tallat a rodanxes.

A la base, una emulsió gelatinosa-líquida de llavors de mostassa. Per sobre, un extracte d’anís amb una mica de bitxo i oli.

En un bol a part, carxofes cuites al vapor. 

Un plat que ens va deixar freds.

POSTRES

Cachi, castagne, tartufo bianco e gelaitna di arancia.

Una varietat de caqui que en diuen caco mela (cacomela, cachi mela, kaki mela), no perquè sigui un creuament amb una poma sinó perquè és dolç com un caqui però la polpa és ferma i cruixent com una poma i, a més, té menys tanins i és menys astringent. També hi ha un cremós de castanya, una gelatina de taronja, una escuma blanca i tòfona blanca dels Abruzzi laminada per sobre.

Unes postres que em van fer pensar en el “pa de pessic de carbassa acompanyat amb cabell d’àngel i una merenga, caqui en almívar i gelat de tartufo” que vam menjar el febrer del 2020 a Ca l’Enric.

PICCOLA PASTICCERIA

Ens ho van servir sense anunciar perquè eren els mateixos que havíem menjat el dia anterior. Trobo que podrien oferir uns altres petits fours, i més tenint en compte que molta gent s’hi queda a dormir i deu passar alguna vegada que els clients hi mengin dos dies seguits. I, ja que es tractava dels mateixos bombonets, també m’hagués agradat que em recordessin el que servien. 

Infusió de menta, gingebre i pell de llimona.

Cafè macchiato.

En aquesta ocasió, vam beure un Faro 2014 de l’Azienda Agricola Bonavita, d’en Giovanni Scarfone. Un vi negre de Messina (Sicília) a base de Nerello Mascalese, Nerello Capuccio i Nocera i embotellat sota la DOC Faro.

No vaig tenir temps de mirar la carta de vins amb gaire atenció, però també he de dir que anava a menjar i no a beure i, per tant, tampoc em va saber gaire greu. Això sí, el celler és preciós, situat als antics estables (encara es conserven els abeuradors i tot), amb molta pedra i unes 9.000 ampolles d’uns 500 elaboradors, principalment d’Itàlia però també de la resta d’Europa i alguna referència encara més llunyana. Sempre tenint en compte que siguin vins que casin amb la filosofia i estil de cuina del Reale.

En resum, un segon àpat en el que es veu un fil conductor en quant a idea i filosofia culinària i en el que també es noten les mateixes sensacions organolèptiques. I això que els productes tenen poc a veure amb els del dia anterior. Una cuina en la que no deixo de pensar i que vull conèixer i gaudir més i més.

Un segon dinar que hagués tornat a repetir de dalt a baix. Hi hem menjat dos dies seguits i em sap greu no tornar demà i l’altre i l’altre per anar retastant i provant coses noves. No em queda més remei que seguir Romito a través de les xarxes socials, on tot és visual (tot és occhi) i començar a pensar en quant podrem tornar a Castel di Sangro per gaudir del que realment val la pena, el gust, l’essenziale.

[joanmolar]

Fira de formatges a Sant Pol de Mar

Fira de formatges a Sant Pol de Mar

  Hem volgut aprofitar que al bellíssim poble mariner de Sant Pol de Mar, al Maresme, hi fan una saborosa fira de formatges artesans, per convidar-vos a anar-hi. I ho hem fet perquè Sant Pol és una població realment molt bonica, amb molts al·licients per una sortida familiar d’un dia. Ens encanta el conjunt de cases blanques arrecerades entre els turons que dominen les dues esglésies de Sant…

[rosieandthekangaroo]

Sunrise, menjar i llums.

Fa molt que no escric al blog heh. Fa tant, de fet, que enlloc d’anar per ordre he decidit agrupar el que us he d’explicar per temes (més o menys). En aquesta parlaré d’activitats fetes durant el dia, en la següent de les festes on he anat, i finalment de tot el que té a veure amb la música. 

Així doncs, som-hi. Comencem pel principi del dia: sunrise.

Vaig anar un dia a veure la sortida del sol fent la caminada Coogee-Bondi amb la Kate, la Katie i la Lydia.

El mar estava força tranquil, que no m’agrada gaire, però les fotos van ser boniques.

Vam passar pel Waverly cemetery i, si de dia ja és bonic, en sunrise és preciós.

Feia temps que la gent de Bondi em deia d’anar a veure la sortida de sol amb ells, però em feia mandra. La idea d’anar-hi amb les companyes de pis me’n va fer menys, ja que compartiem pena al llevar-nos. 

Un cop fet, vaig descobrir que no és tan dur, i que, de fet, aprofites més el dia. Així doncs, vaig acceptar la invitació dels de Bondi i vaig anar a veure el Be��at fer bodyboard i el Pol fer surf. Força cracks.

Also, les fotos amb les onades van sortir precioses.

A post shared by Rosie (@sitagram) on Jun 2, 2017 at 11:39pm PDT

Els vaig intentar fer fotos a ells, però no és fàcil!

En aquesta que ve ara hi va haver pànic fort perquè pensava que no sortia. 

Resulta que se li havia escapat la taula, no worries. 

Apa, seguim amb el menjar, que tinc gana. La Maisie em va portar a The Grounds Of Alexandria, un lloc ple de restaurants, plantes, animals, i decoració molt bonica, amagat en mig d’un barri no tant bonic.

El barri no és bonic però respecten les arrels, que està bé.

Un altre dia vam anar a dinar, amb la Maisie i la Katie, a Can Cava Pintxos & Wine, un restaurant catalano-basc (crec) que, tot i que un pèl car, va ser boníssim. 

Vam començar compartint un pà amb tomàquet amb una taula d’embotits.

Després em vaig demanar una croqueta de formatge de cabra amb mel que gairebé ploro.

El tàrtar de tonyina també de llagrimeta.

I de postres “alfajores”, però no en tinc foto. 

Sóc tan simpàtica que els vaig caure bé i em van regalar un got fashion per sentir-me com a casa.

Canviem de tema again perquè a castells, que va molt bé com sempre, em van ensenyar a fer la figuereta. És més fàcil del que sembla i molt divertit :D

I quan passen de les 6pm què ve....? VIVID! Sip, el festival de llums que hi ha actualment a Sydney. Hi he anat tres dies (sola, amb els d’acroyoga i amb les del pis), però us ho poso tot junt perquè sí.

La òpera i el pont ben preciosos. Van cambiant de colors i formes i coses que, tot i que entretingut i bonic, s’ho podrien currar més.

També hi ha altres petites instal·lacions guais repartides per la ciutat, com aquesta que em va agradar molt. 

I gronxadors, que sempre m’han apassionat.

Amb els d’acro vam fer coses guais:

A post shared by Rosie (@sitagram) on May 31, 2017 at 4:24am PDT

En aquestes últimes dues fotos la Laura Marling and crew eren dins la Opera, però això ja per un altre post.

I fins aquí l’entrada d’activitats! Stay tuned, perquè en vénen més ben aviat.

[thekitchenfiles]

Lassanya de bolets o Canelons

4-5 racions

12 plaques de lassanya o 20 canelons.

1 paquet de ceps congelats. Aquí són de 300 g.

250 g de xampinyons.

250 g de cama grocs o un altre bolet gustós

2 porros -1 ceba - 1 o 2 grans d'alls.

2–3 culleradetes de salsa de tomata (només per lasanya)

90 – 100g de mousse d'ànec. (opcional)

Bric de crema de llet petit.

Sal, pebre, pols de cep, difícil d'obtenir, es poden posar uns quants ceps secs remullats preèviament.

Salsa beixamel.

Per gratinar: formatge parmesà o al gust.

Tallar la ceba i els porros a talls petits i els grans d'all i posar-ho en una paella o cassola amb oli o margarina a foc mig. Quan estigui una mica fet, afegir-hi els bolets descongelats i tallats també petits, quan s'evapora l'aigua que deixen anar els bolets (si els has descongelat prèviament al microones, no en deixen anar gaire. Guardar l'aigua que deixen al descongelar-los), posar-hi la crema de llet, el mousse, la pols de cep o els ceps secs remullats tallats petits, sal i pebre i remenar-ho fins que faci una crema.

Mentre posar aigua abundant a bullir amb sal en una olla i quan bulli fort posar-hi ,d'una en una, les plaques de lasanya o canalons. Remenar mirant que no s'enganxin entre si. Treure-les al cap de 10 minuts, passar-les per aigua freda i posar-les, escorregudes, sobre uns drap net.

Lasanya: Posar una mica de crema de llet o de margarina al fons de la safata i a sobre anar fent pisos: 3 plaques (una al costat de l'altre), bolets, 3 plaques més.... Amb aquests ingredients, han sortit tres pisos de bolets i quatre de pasta (3x4).

Canelons: posar-los sobre un drap net que s'assequin una mica i farcir-los amb els bolets. Tancar-los i col·locar-los en una safata que pugui anar al forn deixar espai perquè la beixamel es filtri entre ells.

Salsa beixamel: posar en una paella fonda o en un cassó, dues cullerades soperes plenes d'oli o margarina o mantega i fondre-la a foc baix, posar-hi dues cullerades de farina i fer-la rosejar. Normalment queda una bola que s'ha de desfer afegint-hi poc a poc mig litre de llet tèbia, remenant per tal que no s'enganxi. Jo hi he posat una part de crema de llet, ja que el cartró que he trobat era gran i perquè no fos massa espessa hi he afegit, poc a poc, l'aigua que havien deixat anar els bolets al descongelar-los, que a més li han donat gust de bolet. Si es fa amb llet potser caldrà posar-hi menys aigua dels bolets. Ha de quedar bastant líquida doncs al forn s'espesseirà. Un pols de pebre blanc, unes ratlladures de nou moscada i la sal, acabaran la feina.

Gratinar

[marcfarraspiera]

Turnpike

Els barris del nord de Londres. Carrers de cases unifamiliars clonades fins a l'infinit. Dues plantes, teulada triangular, un jardí, una glorieta. Façanes blanques, de color de mantega i de vi. Als porxos i al paviment, esquerdes, humitats i males herbes. La fauna hi és diversa: persones, ocells, gats, ànecs, guineus. Pocs gossos, per sort. La gent no passeja, la gent es desplaça, va o torna de llocs. A la feina, de comprar. Moltes milles, poques distraccions. La vida (el comerç, el diner) es concentra al voltant de les parades de metro. Poques, i molt espaiades sobre el mapa - entre algunes, mitja hora a peu.

L'esquema es repeteix: locals de tota mena de fregits, fruiteries, drogueries, barberies, botigues d'andròmines diverses a preus ridículs. Cap fleca, cap carnisseria, cap peixateria. L'únic que canvia és l'origen dels treballadors. A Turnpike Lane, per exemple, on visc temporalment, diuen que hi ha molts búlgars. Un dels restaurants més freqüentats per la parròquia local té nom de xiringuito de Castelldefels, Sunny Beach. S'anuncia amb lletres brillants de neons blaus, dues de les quals fan pampallugues inquietants. Tenen la calefacció a tota pastilla i sempre està ple. Una mica més avall, a Harringay, els restaurants turcs competeixen entre si fins al deliri, com els curris de Brick Lane i les botigues de mòbils del Raval. Serveixen delícies mediterrànies a una clientelea fidel i nostàlgica dels paisatges gastronòmics del sud: carn de xai amb formatge fos i pols de pistatxo, mongetes amb tomàquet i albergínies amb mel i iogurt.

Queden pocs pubs. Dels supervivents, n'hi ha d'extraordinaris. No gaires, per desgràcia. Alguns conserven vidrieres de colors, sostres policromats, forjats, barrils i tiradors de coure. L'oferta de cerveses és àmplia i variada, i la carta de rostits dominicals és prometedora, consistent. Els vespres de fred s'hi està tranquil i s'hi pot llegir al costat de la llar de foc o xerrar sense haver de cridar com un posseït. Els cambrers són amables i ofereixen recomanacions personalitzades i tastos moderats de cerveses singulars.

Els moderns, els joves amb macs, els autònoms barbuts, els estudiants ganduls, els rendistes, les mestres jubilades, les cites a cegues i els lectors esforçats coincideixen (mesclats, però no barrejats) a l'únic cafè del barri. Un local de revista, amb llums verds i grocs de disseny, taules de fusta, cadires nòrdiques, plantes tropicals exuberants i cançons lentes de músics que canten baixet. Els lavabos d'aquests cafès solen ser magnífics. Si un es despista s'hi pot passar mitja hora processant tota la informació acumulada a les parets – cartells, fotografies, postals, eslògans, consignes, dibuixos. Una Tate en miniatura a cada vàter. El cafè i el te se serveixen en una vaixella exquisida i el sucre es guarda en pots molt elegants que costen molt d'obrir. De vegades damunt les taules hi ha gerros de vidre amb camamilla o farigola.

Els reclams per comprar són incessants, angoixants, esgotadors. Infinitat de supermercats, de botigues de roba, de tecnologia, de coses de casa, d'esport. Segona i tercera mà. A les grans cadenes, la secció de dolços és impressionant, hipnòtica, cromàticament delirant. Quantitats inconcebibles de galetes, de xocolata, de bombons, de croissants, magdalenes i pastes envasats, de pastissos, de confits extravagants i multitud d'artefactes hiperglucèmics indescriptibles. Només hi rivalitza el passadís de les patates fregides, exposades en tota mena de mides, formes, gustos, aromes, textures i colors. Els més impacients les obren i se les cruspeixen al mig del passadís. Els compradors responen als cants de sirena del mercat amb entusiasme, constància i molta voluntat. Tanta, que de vegades faig més de vint minuts de cua per pagar. Els vespres, a la cua dels supermercats, s'assaja amb una determinació encomiable l'última compra abans de la fi del món.

Els parcs, aquí dalt, són d'un verd esllanguit, opac, mandrós. La rosada cobreix els camins de fang, i la pluja suau i persistent crea bassals als marges. Als camps de futbol, amb porteries tortes sense xarxa, l'àrea petita sembla un camp de batalla. Els sots, les irregularitats del terreny i l'absència de línies de calç revelen partits medievals sense treva ni xiulet. Des de dalt les pendents, es veu la ciutat al fons, el centre poderós i metàl·lic, resguardat en torres d'acer i de vidre coronades per cims punxeguts amb llums vermells intermitents.

Els dissabtes al matí, baixen les revolucions. A Crouch End i a Stoke, barris benestants en plena gentrificació, allunyats de la neurosi comercial i proletària de la xarxa de metro, es produeixen escenes de benestar escandinau. Les famílies blanques porten els nens als tobogans i als gronxadors. Els homes blancs juguen a tennis. Parelles d'avis blancs amb americana de quadres, ell, i vestit llarg i mocador llampant, elles, passegen de bracet. Als cafès se serveixen brunchs amb cansalada i alvocat, torrades de pa de trenta llavors diferents i xarops estranys. Uns francesos espavilats han obert una pastisseria on venen panets de xocolata a preu de tortell. La llibreria de barri, la torre del rellotge i el pub de l'antiga estació ferroviària mantenen amb un cert esforç i una paciència melancòlica les engrunes d'un passat llunyà, polsegós, pràcticament oblidat, invisible.

Londres és implacable amb tothom, també amb si mateixa. No hi ha pràcticament treva per a la memòria ni per al record. El minotaure vol carn fresca cada vespre. Tot és present, comprar, pagar, consumir, desplaçar-se, treballar, produir, i dormir si queda una mica de temps. Passejar, divagar i dubtar semblen excentricitats forasteres de personatges desvagats. Es tracta, doncs, de transitar entre tots aquests pols de temptació, de pausa, de febre i de desconcert amb un punt d'escepticisme i una enorme curiositat. Dignament, si es pot, i sense fer gaire soroll.

[amateurchefstuff]

Crema de pèsols

Ingredients: 500 g de pèsols congelats 2 patates mitjanes 1/2 ceba pernil salat sal pebre negre oli d’oliva llet formatge en pols Preparació: Posarem a coure els pèsols i les patates, pelades, rentades i tallades en trossos petits amb una mica de sal. Saltejarem la ceba picada fineta i el pernil, amb oli d’oliva. Ho farem fins que la ceba sigui tendra. Afegirem aquest sofregit a la verdura…

[amateurchefstuff]

Tallarines amb salsa verda

INGREDIENTS: Tallarines Una cullerada d’alfàbrega Una cullerada de cibulet Una cullerada d’orenga Una cullerada de julivert Un all Un grapadet de formatge parmesà en pols Un grapadet de pinyons Un raig d’oli d’oliva Un raig d’aigua Un xic de sal PREPARACIÓ: Posem l’olla al foc amb l’aigua i fem la pasta. En un recipient posem les herbes, l’all sense el cor, els pinyons, el formatge, un xic de…

[amateurchefstuff]

Risotto ai funghi amb porc ibèric

Ingredients per a 4 persones: 300g d’arròs 1 botifarra de porc ibèric un grapat de ceps (funghi porccini) deshidratats 1l de brou de carn ½ copa de vi negre (si pot ser Barolo) ½ got de llet 1 ceba tendre gran 50g de mantega 100g de parmesà en pols sal, pebre i oli d’oliva Preparació: Temps estimat: 1 hora Primer de tot, poseu els ceps a remullar amb el mig got de llet A continuació, peleu i…

[amateurchefstuff]

Piruletes de parmiggianino

Ingredients: formatge parmesà rallat o en pols broquets de fusta Preparació: Sobre una safata de forn amb paper de forn posarem les broquetes de fusta en ordre. Llavors, comencem a formar les piruletes tirant formatge en pols fent una rodona sobre la punta de la broqueta. Posar al forn com a 5 minuts a 175º més o menys. Depèn del forn es farà abans o no tant ràpid. Recepta extreta de “Olles i…

[amateurchefstuff]

Sandvitx vegetal

Ingredients per a 4 persones: 8 llesques de pa de motlle 2 boles de mozzarella fresca salsa de tomàquet 1 albergínia 1 carbassó 2 ous una cullerada de parmesà en pols un polsim d’orenga farina de galeta Preparació: El primer que hem de fer és coure l’albergínia i el carbassó, salats i tallats a rodanxes no gaire dobles en una paella umb una miqueta d’oli. Quan siguin cuites les retirarem a un…

[amateurchefstuff]

PA D'OLIVES NEGRES I FORMATGE FETA

Ingredients: – 210 ml de aigua tèbia – 1 cullerada sopera de llet en pols – 1 culleradeta de sal – 1 i ½ culleradeta de sucre – 375 grams de farina de força – 1 culleradeta de llevat de forner sec – 50 grams d’olives negres senceres – 75 grams de formatge feta a trossos Preparació: Amb la panificadora, poseu un programa que sigui només amassar, d’uns 15 minuts i amasseu-ho tot menys les olives…

[amateurchefstuff]

PASTÍS-FLAM DE XOCOLATA BLANC I FORMATGE

Ingredients: 150 grs de xocolata blanca 500 grs de nata liquida 250 grs de llet 130 grs de sucre 200 grs de formatge philadelphia 2 sobres flam Xinès “mantarí Xarop de xocolata Preparació: Tritureu la xocolata amb diversos cops del Turbo. No cal deixar-lo pols. Posar tots els ingredients en el got de la TMX, programar 10 minuts, temperatura 100º Velocitat 4. Abocar-ho tot sobre un motlle…

[amateurchefstuff]

Spanakopita (pasta fullada grega amb espinacs i feta)

Ingredients: 600 gr d´espinacs congelats, un rotlle de pasta filo (unes 12 làmines) 150 gr de formatge feta, 3 ous, 4 escalunyes, 1 porro picat, nou moscada anet fresc picat, comí en pols, 2 cullerades de parmesà (opcional), oli i mantega Preparació: Mentre decongeleu els espinacs feu un sofregit amb les escalunyes i el porro, piqueu l´anet i prepareu una barreja de mantega i oli per a la…

[amateurchefstuff]

Sushi

Ingredients (per a 4 makis -unes 40 peces: -250 g d’arròs per fer sushi -325 ml d’aigua -2 cullerades soperes de vinagre d’arròs -4 làmines d’alga nori -salmó -tonyina -mig alvocat -formatge Philadelphia -wasabi (en pols) -salsa de soja Preparació: Comencem preparant l’arròs, que ja és tota una cerimònia. Primer el rentem amb aigua perquè perdi el midó fins que veiem que l’aigua surti…